L'apologia de l'anorèxia i la bulímia a la xarxa

A quin tipus de pàgines es fa apologia de l’anorèxia i la bulímia?

A tot tipus de pàgines, des de blogs, fòrums, xats, perfils de xarxes socials, webs, aplicacions per a dispositius mòbils, etc. L’accés és possible des de qualsevol aparell amb connexió a internet (ordinador, mòbil, tablet, etc).

Qui crea aquestes pàgines?

El més habitual és que darrera d’aquestes pàgines trobem una persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària, com també ho acostumen a ser els usuaris que visiten i interactuen en aquestes pàgines. Molts dels usuaris d’aquestes pàgines són noies joves, molts cops menors d’edat, que o bé pateixen un trastorn de la conducta alimentària o estan en situació de risc de patir-lo.

Quin contingut hi ha en aquestes pàgines?

Presenten continguts molt perillosos. Des de compartir “trucs” per amagar la malaltia a pares i amics, fins a donar-se “ànims” per aconseguir una pèrdua de pes, o la realització, per exemple, de”curses de quilos”, consistents en competir per veure qui perd més pes en un període de temps determinat. També acostumen a penjar fotografies de noies excessivament primes i el to dels missatges d’aquestes webs acostuma ser negatiu cap a un mateix, incitant a l’autocàstig no només mitjançant conductes nocives pel que fa a l’alimentació, sinó també cap a la valoració sobre un mateix, sovint propera al menyspreu del propi cos i de la pròpia persona.

Com es pot eliminar una web que fa apologia de l’anorèxia i la bulímia?

El Parlament de Catalunya va aprovat al març del 2019, de forma unànime, el Decret llei que actua contra les pàgines que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia a Internet i xarxes socials a través de la modificació del Codi de Consum de Catalunya. Aquesta mesura neix de la feina duta a terme per la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, co-liderada per l’Agència Catalana de Consum i l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, durant el monogràfic “Anorèxia i Internet”, des del 2014 fins al 2016.

Aquesta modificació del Codi de Consum permetrà vigilar, investigar i, si és el cas, sancionar les empreses, plataformes i serveis digitals que, tot i tenir coneixement de l’existència d’aquest tipus de contingut en les seves plataformes, no duguin a terme accions per eliminar-los. D’aquesta manera, s’amplia la responsabilitat als intermediaris de les xarxes socials, que passen a ser també responsable de la difusió d’aquests continguts. L’incompliment d’aquestes obligacions, suposarà una infracció greu del Codi de Consum, que es podrà sancionar amb multes de fins a 100.000 euros.

Què permeten les modificacions realitzades en el Codi de Consum de Catalunya per controlar l’apologia dels TCA  a Internet i xarxes socials? 

  • Concreta la definició de “trastorn alimentari” als efectes als efectes del Codi de Consum, entenent com a tals l’anorèxia i la bulímia, entre altres
  • S’inclou dins dels col·lectius que requereixen especial protecció a les persones susceptibles de patir trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, en les relacions de consum.
  • Dins els deures que han de complir les empreses, s’introdueix l’obligació de no dur a terme activitats relacionades amb la posada en el mercat de béns i serveis que fomentin o indueixin a les persones consumidores hàbits no saludables o trastorns alimentaris. En cas de no complir aquesta obligació, les empreses cometran una infracció de Codi de Consum
  • Es tipifica específicament com a infracció greu del Codi de Consum realitzar activitats de promoció, publicitat, oferta o qualsevol altra que fomenti o indueixi a les persones consumidores a l’adopció d’hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris, com l’anorèxia i bulímia entre altres. Com a infracció greu, es pot sancionar amb  multes de fins a 100.000 euros.
  • S’amplia als intermediaris en els serveis de la societat de la informació la responsabilitat de la veracitat i legalitat de la informació que publiquen referent a l’àmbit dels trastorns alimentaris, des del moment en que coneixen o poden haver conegut –emprant una diligència normal— la manca de veracitat o la il·licitud dels continguts, i sempre que no actuïn de manera ràpida per a procedir a la retirada de les dades o faci impossible llur accés. Així, s’estén la responsabilitat a les empreses que ofereixin allotjament web a aquest tipus de pàgines, blocs, o xats, quan tinguin coneixement de que estan allotjant aquest tipus de continguts incitadors dels TCA.
  • Complementant l’anterior modificació, s’estableix que les persones, plataformes digitals o serveis online que cooperen o encobreixen una conducta infractora referent a l’àmbit dels trastorns de conducta alimentària són responsables de la mateixa, com a cooperadors o encobridors. Qualsevol persona, plataforma digital o servei online que actua com a intermediari, que conegui o pugui conèixer una conducta infractora n’és responsable si no adopta les mesures necessàries per suprimir o retirar els enllaços o els continguts afectats Aquestes modificacions permetran perseguir aquest tipus de continguts a la xarxa, actuant directament contra els hostings, de manera que siguin aquests el qui controlin els continguts que allotgen.

Com podem educar als nostres fills i alumnes a fer un bon ús d’Internet?

El grup de treball “Apologia i Internet” de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària a Catalunya ha creat un document en el que recull diverses pautes que poden resultar molt útils a l’hora d’educar els nens i adolescents en un ús segur i profitós d’Internet i les xarxes socials. Creiem que són pautes que poden protegir als més joves dels riscos de les pàgines que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia.

 

 

Formulari de denúncia

Des de fa uns anys ha aparegut un nou factor de risc relacionat amb el desenvolupament i manteniment dels trastorns de la conducta alimentària: l’apologia a la xarxa de l’anorèxia i la bulímia. Aquesta apologia consta de pàgines web en les que es presenten l’anorèxia i la bulímia no com a malalties mentals, sinó com  a “estils de vida”. L’anorèxia i la bulímia són anomenades com si es tractessin de dues noies amigues, Ana (Anorèxia) i Mia (Bulímia).

Si has detectat una pàgina a la xarxa que fa apologia de l’anorèxia i la bulímia, denuncia-la a través d’aquest formulari.


Enllaços d’interès:

  • www.cesicat.cat: El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’organisme executor del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009. La missió del Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya és: Garantir una Societat de la Informació Segura per a tots a Catalunya, operant un Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, com a eina per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.
  • www.internetsegura.cat: Consells dels Mossos d’Esquadra per fer servir Internet de forma segura.
  • Visiteu també el següent enllaç: Consells internet segura
  • Recomanacions per a la navegació segura Anorèxia i Internet