Informació i ajuda

93 454 91 09

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Dilluns - Dijous: 9-14h i 15-20h
Divendres: 9-14h

Altres trastorns de la conducta alimentària

El DSM-V, la darrera versió del manual psiquiàtric internacional que conté els criteris per diagnosticar els trastorns mentals, inclou trastorns com la pica, el trastorn per rumiació i el trastorn de la ingestió alimentària d'inici a la infància, dintre dels trastorns de la conducta alimentària, a diferència de l'anterior edició, el DSM-IV, que els incloïa dintre dels trastorns iniciats a la infància o l'adolescència.

 A continuació detallem en què consisteixen aquests trastorns considerats, actualment, trastorns de la conducta alimentària:

Pica

La Pica és un trastorn que consisteix en ingerir substàncies no nutritives com, per exemple, sorra o guix. És més habitual durants la infància, i en alguns casos es presenta en infants que tenen autisme o un retard mental.

Els criteris per diagnosticar pica són:

  • Ingestió persistent de substàncies no nutritives durant un període de com a mínim 1 mes.
  • La ingestió de substàncies no nutritives és inadequada per al nivell de desenvolupament.
  • La conducta ingestiva no forma part de pràctiques sancionades culturalment.
  • Si la conducta ingestiva apareix exclusivament en el transcurs d'un altre trastorn mental (p. Ex., retard mental, trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia) és de suficient gravetat com per merèixer atenció clínica independent.

Trastorn per rumiació

Aquest trastorn es caracteritza per regurgitacions repetides d'aliment, que van de l'estómac a la boca, per tornar-los a mastegar. Aquestes regurgitacions repetides fan incompatible el manteniment d'un pes adequat.

Els criteris per diagnosticar trastorn per rumiació són:

  • Regurgitacions repetides, sense nàusees o malaltia gastrointestinal associada, durant com a mínim un mes, després d'un període de funcionament normal.
  • Pèrdua de pes o incapacitat per arribar al pes normal.

Trastorn d'evitació/restricció dels aliments

Aquest trastorn implica un rebuig a l'alimentació i variacions extremadament capritxoses del que és una conducta alimentària normal. Pot acompanyar-se de trastorn per rumiació.

Els criteris per diagnosticar trastorn de la ingestió alimentària de la infància són:

  • Alteració de l'alimentació manifestada per una dificultat persistent per a menjar adequadament, amb incapacitat significativa per augmentar de pes o amb pèrdues significatives de pes durant almenys 1 mes.
  • L'alteració no es deu a una malaltia gastrointestinal ni a una altra malaltia mèdica associada (p. Ex., reflux esofàgic).
  • El trastorn no s'explica millor per la presència d'un altre trastorn mental (p. Ex., trastorn de ruminació) o per la no disponibilitat d'aliments.
  • L'inici és anterior als 6 anys d'edat.
  • Família que acompanya amb amor i fermesa
  • Persona amb consciència de malaltia i motivació pel canvi
  • Escola que actua amb rapidesa i coneixement davant un cas
  • Tractament especialitzat
  • Millora significativa del pronòstic de curació