Informació i ajuda

93 454 91 09

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Dilluns - Dijous: 9-14h i 15-20h
Divendres: 9-14h

Senyals d'alerta que ens podem fer sospitar que existeix un TCA

Les senyals d'alarma són aquells comportaments que poden estar relacionats amb la possible existència d'un trastorn de la conducta alimentària (TCA). No es tracten de criteris diagnòstics i, per tant, no confirmen la malaltia. Per diagnosticar-la és indispensable que la persona que sembla estar patint-lo sigui evaluada per professionals de la salut mental. Però tot i no ser vàlids per diagnosticar un TCA, són senyals que poden informar-nos sobre la presència de la malaltia, de manera que és recomanable que davant aquestes senyals es consulti amb un equip de professionals.

Quines senyals poden advertir-nos d'un possible TCA? 

En relació a l’alimentació:

  • Utilització injustificada de dietes restrictives
  • Estat de preocupació constant pel menjar
  • Interès exagerat per receptes de cuina
  • Sentiment de culpa per haver menjat
  • Comportament alimentari estrany (velocitat ingesta, menjar dret, etc)
  • Marxar de taula i tancar-se al bany després de cada àpat
  • Augment de la freqüència i quantitat de temps que està al bany
  • Evitar àpats en família 
  • Rapidesa amb la que s’acaba el menjar de casa
  • Trobar menjar amagat, per exemple, a la seva habitació
  • Trobar grans quantitats de restes de menjar, envoltoris, etc. a la seva habitació o a la brossa. 

En relació al pes:

  • Pèrdua de pes injustificada
  • Por i rebuig exagerat al sobrepès
  • Pràctica d'exercici físic de forma compulsiva amb l'únic objectiu d'aprimar
  • Pràctica del vòmit autoinduït
  • Consum de laxants i diürètics 
  • Amenorrea (desaparició del cicle menstrual durant, com a mínim, 3 mesos consecutius) si és dona, com símptoma degut a la desnutició
  • Altres símptomes físics deguts a la desnutrició: fred a les mans i peus, sequedat de la pell, estrenyiment, pal·lidesa o marejos, caiguda de cabell, etc 

En relació a la imatge corporal:

  • Percepció errònia de tenir un cos gras
  • Intents d’amagar el cos amb roba ampla, per exemple 

En relació al comportament:

  • Alteració del rendiment acadèmic o laboral
  • Aïllament progressiu
  • Augment de la irritabilitat i agressivitat
  • Augment dels símptomes depressius i/o l’ansietat
  • Comportaments manipulatius i aparició de mentides

Com podem ajudar una persona que ens preocupa?

És molt important ser honest, directe i comprensiu. Cal asseure's tranquil·lament i explicar-li amb exactitud el que s'ha notat sense estalviar cap detall. S'ha de dir a la persona que, realment, s'està molt preocupat pel que passa i se li ha de fer saber que, com que t'importa realment, t'agradaria ajudar-la. Es pot dir: “Em sembla que, potser, tens un desordre alimentari o problemes amb el menjar”. No l'acusis, condemnis ni li facis confessar res; sigues el seu puntal però no vulguis ser el seu terapeuta.

Suggereix ajut professional. La majoria de gent respon millor si se li donen diferents opcions. Per exemple, podem dir-li: “Per què no truques a l´Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia?”, “Podries obtenir més informació en un grup d'ajuda mútua” o “Podries demanar hora al dietista”. Pots oferir-te a acompanyar-la per obtenir ajut.

Si ell/a es resisteix a ser ajudat/da o bé nega el problema, és possible que no es tracti d'això ja que pot ser que no estigui preparat/da per admetre que té un problema. No l'ajudis a negar-ho amb el teu silenci. Parla de les coses que observes i que et preocupen. No pots obligar-lo a buscar ajuda, però pots fer-li saber on pot dirigir-se o trucar per demanar informació i fins i tot li pots suggerir que comenci per fer-se un examen mèdic. Reafirma-li que estàs disposat/ad a parlar del problema, però només si vol i en el moment que consideri oportú. No t'hi barallis pel tema del menjar o del pes.

Els amics, els companys i els membres de la família tendeixen a implicar-se massa en els problemes de la persona afectada. Cal recordar que en els trastorns alimentaris intervenen aspectes de control i si s'intenta controlar la persona, aquesta sempre guanyarà. No s'ha d'intentar manipular amb suborns, recompenses, càstigs o culpabilitat. Cap d'aquestes tàctiques funciona. La clau està a fer-li sentir el nostre suport.

Tant si la persona està en tractament com si no ho està, no cometis l'error d'intentar canviar el seu comportament. Que sigui ell/a qui ho faci ja que és l'únic/a que pot canviar-lo. Si t'hi impliques en excés, pots enfadar-te i acabar cremant-te. Encara que sigui frustrant, això és tot el que pot fer un amic. Tot sol/a no podràs fer que la persona es curi ni has d'assumir aquesta responsabilitat tu sol/a.

SI ACONSEGUEIXES QUE LA PERSONA ES RESPONSABILITZI DEL SEU COMPORTAMENT MENTRE LA TRACTES AMB DIGNITAT I COMPRENSIÓ, ÉS MOLT MÉS PROBABLE QUE AQUESTA BUSQUI AJUDA I COMENCI A CANVIAR.

 

  • Família que acompanya amb amor i fermesa
  • Persona amb consciència de malaltia i motivació pel canvi
  • Escola que actua amb rapidesa i coneixement davant un cas
  • Tractament especialitzat
  • Millora significativa del pronòstic de curació