Què es pot fer des de casa?

La prevenció des de la família:

Tot i que la incidència i prevalença de trastorns de la conducta alimentària es manté més o menys estable en els darrers anys, el que sí ha incrementat notablement són les conductes de risc relacionades amb l’alimentació i el culte al cos com, per exemple, l’ús de dietes restrictives sense control mèdic. D’aquesta manera ens trobem davant una situació en la que és possible que, finalment, el número de casos de TCA incrementin. És per aquest motiu que resulta de vital importància trobar mecanismes per reduir l’aparició d’aquestes conductes de risc relacionades amb el desig d’aprimar. S’han de transmetre pautes a la família i a l’adolescent TCA, les quals s’esmenten més endavant.

Què pot fer la família per evitar l’aparició de conductes de risc?

La família té un paper clau perquè pot esdevenir un model molt potent d’hàbits i estil de vida saludables. La transmissió, des de la família, de la importància de mantenir una alimentació equilibrada i de no basar l’autoestima en l’aspecte físic pot reforçar l’autoestima dels fills i protegir-los de patir un trastorn de la conducta alimentària.

Què fer?

  • Fer un àpat al dia en família. Sabies que fer almenys 1 àpat al dia en família ajuda a prevenir els trastorns de la conducta alimentaria? Confiar en la sensació de sacietat dels vostres fills i filles i evitar forçar-los a menjar. Recordar que el seu ritme és més lent i requereix més paciència per part vostra. Confieu en la seva capacitat d’autoregulació.
  • Assegueu-vos tots al voltant de la taula
  • Apagueu la televisió i deixeu els mòbils, tablets i altres dispositius fora de la taula.
  • Preferentment mengeu tots el mateix
  • Afavoriu el consum d’aliments i preparacions saludables.
  • Aprofiteu el moment per gaudir de la companyia i la conversa.
  • Fomentar la comunicació en la família, és important que els fills sentin que són escoltats i que la seva opinió té un lloc dintre de les converses familiars, d’aquesta manera se senten reconeguts i aprenen, al mateix temps, que existeixen diferents punts de vista sobre un mateix tema.
  • Evitar fer ús del menjar com a premi o càstig. Evitar missatges com “si t’ho acabes tot, et donaré un gelat”. Val més reforçar petits avenços, com tastar un aliment nou.
  • Compartir amb els fills activitats de lleure com veure la televisió, fer esports junts, sortir a fer activitats culturals, llegir o navegar per Internet.

Què no fer?

  • És important no caure en la sobreprotecció. És natural i instintiu que la prioritat de pares i mares sigui protegir els seus fills i filles, però és necessari no excedir-se en aquest instint, ja que és necessari que els nois i noies aprenguin a ser autònoms i a ser capaços d’autocuidar-se, en ocasions serà necessari que, fins i tot, s’equivoquin per poder aprendre a gestionar-se per ells mateixos.
  • Tot i que és beneficiós que la família motivi al fill o filla per aconseguir una fita i per poder millorar el seu rendiment, és molt important evitar establir exigències molt elevades que puguin acabar pressionant en excés el menor, recordem que cada persona té unes habilitats i que els nois i noies poden experimentar de forma molt negativa la sensació de fracàs per no haver aconseguit les exigències familiars.
  • No és recomanable fer àpats diferents dels que fa tota la família amb l’objectiu d’aprimar, per part dels pares, pot esdevenir un model pel fill o filla, aprenent que per mantenir un pes saludable és necessari alterar l’hàbit alimentari tradicional.
  • És molt important no deixar-se endur per la permissivitat social respecte a fer dietes restrictives sense control mèdic. Ser crític amb aquestes dietes i trucs que es posen “de moda” afavoreix que els fills i filles també ho siguin i entenguin la necessitat de menjar de forma saludable i la importància del pes com un tema de salut, no com un tema estètic.

En cas de detectar comportaments potencialment perillosos serà necessari que la família acudeix a un centre d’atenció primària. Així mateix, en cas de dubte o sospita, podeu fer una consulta personalitzada a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, des d’on us podrem orientar i resoldre els dubtes i preocupacions que tingui la família.

Guies per a famílies

Com pots explicar als teus fills què són els trastorns de la conducta alimentària?

Informeu-vos sobre els trastorns de la conducta alimentària i sobre el tractament d’aquests (veure l’apartat dels TCA). Ho repetim sovint perquè és realment útil tenir informació tècnica i concreta sobre la malaltia. Conèixer els trastorns alimentaris ens permetrà entendre què li passa al nostre fill o filla, com se sent, què pensa, quines angoixes té, etc. Tenir coneixement sobre la malaltia també ens facilitarà fer un exercici d’empatia amb el nostre fill/ai sentir-nos una mica més a prop d’ell/a. Per una altra banda, estar informats sobre el trastorn alimentari rebaixarà el nivell d’incertesa perquè podrem anticipar situacions pròpies de la malaltia i estar-ne millor preparats.

Pots consultar el vídeo que enllacem a continuació on s’explica molt bé què són els TCA

 


VIDEOTECA

ELPAPER DELS GERMANS