ACAB - Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia

Bulímia: Tractament (Com es tracta?)

En la gran majoria de casos és necessària l’ajuda terapèutica. La persona amb símptomes bulímics acostuma a acudir al tractament per decisió pròpia i sol·licita ajuda. La persona se sent desbordada pels episodis de sobrealimentació. El suport dels amics i la família són essencials en l’evolució i la millora de la malaltia.

Els tractaments són bastant llargs i difícils però no s’ha d’oblidar que la recuperació és possible. No hi ha un tractament únic, estàndard, de la malaltia, i, en concret, per a la bulímia nerviosa. Se’n pot aplicar més d’un i fer-ho conjuntament per augmentar-ne l’efectivitat. Aquestes intervencions solen ser les següents:

1. La psicoteràpia individual o en grups

La teoria cognitiva pretén explicar com i per què es produeix un determinat comportament o pensament, d’on sorgeix un sentiment o una emoció determinats i quins fenòmens intervenen en aquest procés.

Sabem que davant d’una mateixa situació diferents persones perceben aspectes diferents segons les seves característiques individuals i la seva experiència anterior, i que una mateixa persona pot percebre una mateixa situació de maneres diferents en moments diferents. Això passa perquè en cada moment, de la quantitat d’elements que formen una situació determinada se’n seleccionen uns i es prescindeix d’altres. Segons això sorgeixen els pensaments. Segons si aquests pensaments són de caràcter positiu o negatiu apareixeran una sèrie d’emocions determinades: de satisfacció (alegria, felicitat, tranquil·litat...) o de malestar (tristesa, infelicitat, inseguretat, desànim...).

El tractament psicològic ajuda aquestes persones a percebre les situacions d’una manera positiva i no condicionada pel seu físic.

2. Mesures dietètiques

Normes i pautes sobre l’alimentació i els hàbits alimentaris. Cal ensenyar al malalt la manera d’alimentar-se. Per això cal seguir unes pautes per a una correcta alimentació.

3. Tractament farmacològic

En principi només es parla de tractament farmacològic en la bulímia nerviosa, ja que en el tractament de l’anorèxia nerviosa no se solen usar fàrmacs. De tots els models de tractament farmacològic els que han resultat més efectius han estat els antidepressius. Aquestes substàncies actuen reduint la freqüència de les afartades i els vòmits i milloren la depressió, si és que n’hi ha, en el pacient. Els antidepressius amb què s’han obtingut millors resultats, si es valora l’efectivitat, els efectes secundaris i la qualitat de vida, són els IRSS, substàncies que inhibeixen la recaptació d’una substància anomenada serotonina i que es troba al cervell. El paper de la teràpia farmacològica ocupa un lloc important en tractament de la bulímia. Cal dir que no n’hi hauria prou a utilitzar fàrmacs per resoldre el problema.

El millor tractament és la farmacoteràpia i la psicoteràpia dins un programa de modificació de la conducta.

mapa web | web realitzada per MediTecnologia | darrera actualizació: 05/08/2008