26 maig, 2022

L’amor no sana, però salva

Quan vaig ser conscient de la irrupció del monstre del TCA a casa nostra i en especial a la vida de la meva filla, em vaig trencar les banyes mirant de buscar de quina manera podia ajudar-la, alleujar-li la càrrega.

I com a mare, instintivament, el primer que vaig fer va ser  recórrer a l’AMOR maternal. Crec que aquest és un dels més viscerals, purs, reals, honestos i poderosos de tots els amors que existeixen.

La resta de la gent que l’estimen van fer el mateix i jo vaig pensar que podria recollir tot aquest amor, encapsular-lo i anar-li dosificant per injectar-li a les venes de manera que amb això ja en tingués prou i poguéssim evitar ingressos, medicació, teràpies…

Però de seguida vaig adonar-me que amb l’amor no n’hi ha prou, malgrat el dolor i la frustració que carrega aquesta afirmació.

El TCA no és només un mal moment. No són només “ coses d’adolescents”. Ni manies ni crides d’atenció.

El TCA és una malaltia, concretament una malaltia mental i com a tal, requereix la intervenció de personal professional especialitzat com  psiquiatres, psicòlogues i infermeres.

És evident que l’amor hi ha de ser, és una peça imprescindible del trencaclosques que anem muntant en tot aquest procés, un bon aliat.

Però ha d’anar acompanyat també de moltes altres actituds i sentiments: perseverança, compassió, empatia, calma, coratge, comunicació, paciència, col·laboració…

I per descomptat de la confiança en els terapeutes i metges que la tracten, dels seus coneixements i experiència, de les teràpies i la medicació adients, de l’atenció en ingressos ( si calen) i consultes.

I  de creure també en què pugui recuperar  l’amor cap a ella mateixa, ja que aquest serà segurament l’ingredient definitiu per la recepta perfecta.

Amb l’amor no n’hi ha prou, però en determinats moments l’amor pot ser una taula de salvació, la  xarxa que la sosté quan tot s’enfonsa, l’abraçada que necessita quan el monstre l’asfixia, la mà que la reté en el món, el batec i el cordó que la vinculen a la vida.

L’amor que no pot sanar-la, però pot ser si salvar-la.