Els trastorns de la conducta alimentària

Què són

Què són

Els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) són trastorns psicològics greus que comporten alteracions de la conducta alimentària.

VEURE MÉS
Tractament

Tractament

No hi ha un tractament únic i estàndard, sinó que s'adapta a les característiques de cada persona. Si vols més informació, visita aquest espai!

VEURE MÉS
Com puc ajudar?

Com puc ajudar?

La teva ajuda és molt necessària. Si vols ajudar una persona amb un trastorn de la conducta alimentària, visita aquest espai!

Veure més

Programes de prevenció

L’objectiu de la prevenció consisteix en reduir l’aparició i el desenvolupament dels trastorns de la conducta alimentària.

Per aconseguir-ho, les estratègies preventives tenen per objectiu eliminar els factors de risc que afavoreixen l’ inici i manteniment d’aquests trastorns; a mida que es potencien els factors de protecció que redueixen la possibilitat de patir-los.

(Llegir més)

L'apologia a Internet: les pàgines pro-ana i pro-mia

Des de fa uns anys ha aparegut un nou factor de risc relacionat amb el desenvolupament i manteniment dels trastorns de la conducta alimentària: l’apologia a la xarxa de l’anorèxia i la bulímia. Aquesta apologia consta de pàgines web en les que es presenten l’anorèxia i la bulímia no com a malalties mentals, sinó com  a “estils de vida”. L’anorèxia i la bulímia són anomenades com si es tractessin de dues noies amigues, Ana (Anorèxia) i Mia (Bulímia).

 

 

(Llegir més)

Publicacions

Coratge, valentia i fortalesa

La malaltia no té cap part positiva, és pura maldat. Però,  d’on trec les coses bones és de la lluita contra la malaltia.   Molts cops em pregunten si canviaria alguna cosa del meu passat. És a dir, si canviaria el fet d’haver tingut un TCA. Seria molt injust per la Núria de 15 anys […]

(Llegir més)

Un canvi de perspectiva

Transitar un TCA és un procés que requereix energia i no sempre trobarem totes les respostes des del començament   En major o menor mesura, els éssers humans solem resistir-nos als canvis. Sovint ens desestabilitzen i davant d’ells podem adoptar actituds perjudicials per a nosaltres que ens impedeixen transitar-los d’una manera sana i amb l’energia […]

(Llegir més)

En què s’assemblen el temps, la culpa i les cols de Brussel·les?

Ni la culpa ni les autoimposicions són tan importants perquè s’emportin anys de la teva vida   He passat uns dies amb la mare i els amics en un hotel de costa. En una ciutat amb tants gratacels com persones més grans de seixanta-cinc. Totes dues, les moles de maó i les àvies, són allà, […]

(Llegir més)

Les coses importants són les que no ho semblen

Com veure la meva germana rient   És un diumenge al vespre de finals de Maig, en una terrassa. A Barcelona, l’aire calent recorda que l’estiu és molt a prop i que serà un d’aquells estius de xafogor i onades de calor. Feia setmanes que no estava per casa perquè ara estic vivint fora. Li […]

(Llegir més)

L’amor no sana, però salva

Quan vaig ser conscient de la irrupció del monstre del TCA a casa nostra i en especial a la vida de la meva filla, em vaig trencar les banyes mirant de buscar de quina manera podia ajudar-la, alleujar-li la càrrega. I com a mare, instintivament, el primer que vaig fer va ser  recórrer a l’AMOR […]

(Llegir més)

Vivir el ocio

Después de varios meses de “cautiverio” en el centro, se decide por parte de éste hacer una salida en grupo para ir al cine y a cenar: un bocadillo era lo previsto.   Recuerdo el temor de los días anteriores a la “excursión”, teniendo en cuenta que era su primera vez que iba a gozar […]

(Llegir més)