29 juny, 2022

Coratge, valentia i fortalesa

La malaltia no té cap part positiva, és pura maldat. Però,  d’on trec les coses bones és de la lluita contra la malaltia.

 

Molts cops em pregunten si canviaria alguna cosa del meu passat. És a dir, si canviaria el fet d’haver tingut un TCA. Seria molt injust per la Núria de 15 anys respondre un no. Òbviament ho canviaria, salvaria a la Núria de 15 anys i a la de 19 anys d’aquell patiment. Però no es pot canviar, així que suposo que al final intentes buscar la part positiva a tot aquell infern. La malaltia no té cap part positiva, és pura maldat. Però,  d’on trec les coses bones és de la lluita contra la malaltia.

Sé que seria una persona molt diferent a la que sóc avui si no hagués vençut en aquella lluita. Avui dia, en gran part, sóc els valors que vaig aprendre en aquella batalla. El coratge, la valentia i la fortalesa. Aquestes tres paraules van estar sempre a la portada del meu diari durant l’ ingrés. No les vaig haver de pensar, simplement van sortir.

El coratge de, tot i no creure en tu mateixa, decidir lluitar per tu, per salvar-te. Tot i que una veu et vagi recordant cada minut del dia que no et vols salvar. No em creia capaç d’arribar al cim de la muntanya, però el pitjor era que no volia arribar-hi.

La fortalesa de, tot i els obstacles del camí cap a la recuperació, seguir lluitant. Carregant a l’esquena la culpa d’estar-ho fent i sentin-te constantment jutjada per la malaltia en cada pas endavant que donaves. Perdre’t en cada camí i no saber si estaves retrocedint cap a la malaltia o avançant cap a la recuperació. Perquè no sabies si t’estava guiant l’anorèxia o la teva veu.

Per últim la valentia de no rendir-te,  tot i la por que et feia arribar al cim. Seguir un camí ple de patiment per arribar a un lloc que no vols, un lloc que t’aterra. Cada pas era una sensació de satisfacció d’estar avançant però que era molts cops abatuda per la por del que comportava avançar.

El coratge em va ensenyar que molts cops lluitar pel que volem comporta dolor i patiment però que, tot i així,  hem d’iniciar la lluita. La fortalesa em va ensenyar a ser constant en aquesta lluita i confiar en la meva capacitat per arribar on fos. La valentia em va demostrar que, si la por apareixia, no era menys valenta per tenir-la,  sinó que era més valenta per haver-la vençut.

 

Núria (recuperada d’un TCA en primera persona)