LA TEVA MÀ ENTRELLAÇADA A LA MEVA
Tots els actes que fem venen per conseqüència d’altres actes o esdeveniments.
És veritat que la vida o, més ben dit, el camí, no ens guia en tot moment i ens fa triar un costat o un altre, intentem anar en línia recta, però sempre existeix aquesta ziga-saga que fa desviar-ens de el qual realment és important.
Tenir problemes amb l’alimentació em va fer donar compte de qui caminava amb el meu en aquest camí en ziga-saga i qui és menjaria totes els corbes amb la meva malgrat el meu horrible caràcter, dels meus empipaments continus i els meus problemes amb el menjar que no em feien avançar.
M’he adonat que a vegades els personis que ho donin tot per el teu és mereixen tot, i que nosaltres no veiem tot el que fan en els mals moments i és mengen tot el que no deurien. Però segueixen aquí, dia a dia, i amb això vull reflectir que hem de cuidar al nostre entorn, acaronar-l’i, per molt que en aquests moments de flojera ho paguem tot amb tot el que tenim a prop, intentar tirar el fre i pensar tot el que estan aguantant per nosaltres. Que ells també ho passen malament, però que ens agarrin la mà el més forta possible per a mai anar-se de el nostre costat.
El meu camí en ziga-saga em va fer adonar-em que si hagués d’anar a qualsevol direcció, sempre et portaria a la teva, mamà. Gràcies per aguantar, florir, cuidar-m’i per aguantar l’inaguantable al meu costat contra vent i mareja. Si la vida m’ha fet adonar-em d’alguna cosa, és que ets i seràs el més valuós que tinc. I que si vaig en línia recta és perquè sé que tinc la teva mà entrellaçada a la meva en tot moment.
To the moon and back.
Victòria.