Amb la malaltia busques respostes, apareixen moltes preguntes, necessites temps per acceptar-ho, assimilar-ho i encaixar-ho. Al principi, sobretot, apareix la culpa. Et preguntes en què has fallat, què no has fet bé…

Vaig tenir una mare absent i inconscientment no volia que les meves filles passessin pel mateix, les meves mancances també, sense saber-ho, no els va fer cap bé.

La malaltia de la meva filla em va servir de mirall. Ella va iniciar el seu tractament i durant la recuperació em vaig proposar treballar en mi també. Em vaig detenir a observar-me, doncs anava en pilot automàtic, i el seu trastorn em va servir per començar a tenir més consciència dels meus pensaments, dels meus sentiments, a adonar-me de les meves fortaleses i carències. A intentar no culpar-me, a veure que ho vaig fer tan bé com sabia.

Ella aprenia i jo també, i avui dia, hi ha una part del procés de recuperació de la meva filla que agraeixo, doncs segueixo i seguiré aprenent…

Laia Guiu.