Avui miro enrere i veig el CAMÍ.
Moltes altres persones estan travessant avui el CAMÍ que jo vaig caminar, el d’una malaltia CRUEL i DEVASTADORA, el d’un lloc on el sol no surt MAI.

Avui també vull entendre altres persones que m’han ajudat, que van sentir la seva impotència, la seva tristesa i que van tenir paciència.
Acompanyar algú amb un TCA no és fàcil i, si ho has patit, tot es veu molt diferent: aquest acompanyament té el sentit de la VICTÒRIA i de la SAVIESA; pots veure i sentir com aquesta persona a qui acompanyes es pot CURAR, i alhora sentir com se sentien aquelles persones que em van acompanyar, la meva germana o les meves amigues: la seva angoixa, les seves ganes de dir FINS AQUÍ, la seva desesperació, tots aquells sentiments que només una malaltia que EMPRESONA és capaç de fer sentir.

Si us plau, no esperis que l’altra persona es CURI sola, que aquest ésser estimat decideixi dir PROU; si us plau, persisteix amb CORATGE, PACIÈNCIA i EMPATIA, perquè darrere de tot l’engany que porta aquesta malaltia hi ha una persona que vol sortir.
Caurem moltes vegades i tu pots ajudar a AIXECAR-LA amb una paraula o un gest; això també forma part de dir ADEU i FINS SEMPRE a l’antic TCA.

Acompanya i ara digues sí: JO AIXÒ NO HO VULL MAI MÉS.

Romina Romero.