En Winnie és el cinquè  membre de la nostra família. Va arribar a casa  buscant l’estimació que mai havia tingut. Només tenia 8 mesos i ja havia estat en tres llars diferents. I ningú el volia. Estava a punt d’anar a una gossera.

A casa estàvem buscant un gosset. Feia poc mesos que havíem perdut a la Kira. La nostra gosseta blanca i carinyosa que ens va deixar un buit important a casa.

I va arribar en Winnie. Mancat d’estimació però amb una alegria i una vitalitat a la qual no estàvem acostumats. I en pocs dies va omplir el buit que havia deixat la Kira. I el vam començar a estimar moltíssim i ell es va deixar estimar molt. Era el que necessitava.

Quines meravelles que fa l’estimació!!

Va fer un vincle molt especial amb la Núria. Era i és a qui més estima. Es increïble com la troba a faltar quan està fora! I quan ella arriba a casa, ell li mostra tota la seva alegria fent-li mil petons i  seguint-la  a tota arreu. Ell l’estima sense jutjar-la, sense qüestionar-la, sense cap prejudici, sense posar-li condicions ni llistó que hagi de superar.

I quan la Núria va recaure  en el seu trastorn ell es va convertir en el millor company. Quan estava trista, l’abraçava, se l’emportava a dormir amb ella i ell li donava tot l’escalf que li mancava. Li llepava les ferides del cor i li feia més suportable tot el seu dolor.

Recordo especialment el primer dia que li van donar permís a la Núria per passejar pel recinte hospitalari. A prop hi havia un parc on passejaven gossets. I vam pensar que seria una bona idea portar al Winnie a veure a la Núria. No us podeu imaginar com va reaccionar quan la va veure!! Saltava d’alegria!!! Corria sense parar!! Li feia petons, la llepava! I tornava a córrer!! Quina demostració de carinyo!! I tots van acabar encomanant-nos d’aquella alegria i plorant al veure aquella felicitat del Winnie i de la Núria.

Quin amor més tendre i incondicional