11 novembre, 2022

EL MEU TALÓ D’AQUIL·LES

La vida es pot mirar des de moltes perspectives, però sempre hi ha algú que et fa veure que no només n’hi ha una, sinó que n’hi ha moltes més.

12 d’octubre – Hi ha dies i moments que es recorden sempre, i aquest sempre en serà un.  Potser ens posem a pensar massa en allò que no tenim i molt poc en allò que tenim.  El meu camí fins a aconseguir entendre el que tinc ha estat llarg, però sens dubte, he après, he lluitat, he plorat i sobretot he seguit i segueixo tancant les meves pors i les meves inseguretats en un calaix.

El TCA, ha estat un camí molt fosc, però també en ell, et vaig conèixer, i vaig descobrir que podia confiar en algú, explicar el que em feia sentir que tenia un enemic invisible darrere meu en tot moment esperant que fos feble i caigués…  Però no, tu hi has estat, escoltant-me, cuidant-me i sobretot entenent-me… Gràcies per no anar-te’n i quedar-te en els pitjors moments, m’has fet fort.

Avui 11 de novembre del 2022 puc dir que el calaix està tancat i amb clau.  Això no vol dir que de vegades no recordi on és la clau, però si recordo que tinc mil claus més i que aquest calaix ja és ple.

Si segueixes en el camí i amb el calaix obert, segueix lluitant i deixa que segueixin lluitant amb tu, deixa’t ajudar.

 

Victòria.