Cada dia decideixo estimar-me sense que de vegades sigui fàcil, sense que de vegades sigui el que vulgui, fins i tot sense poder mirar-me.

Decideixo estimar-me per aquesta nena interior que és el que més necessita en aquest món.

Decideixo estimar-me per la meva filla i el meu marit que m’estimen i em veig als seus ulls reflectits.

Decideixo estimar-me per les persones que estan al meu voltant que em sostenen.

Decideixo estimar-me per les meves gates que busquen la meva calor, la meva companyia i les meves carícies.

Però, sobretot, decideixo estimar-me perquè és el que em mereixo, perquè soc vida i formo part d’alguna cosa més gran que jo mateixa.

Així que, surti d’on surti la decisió, jo decideixo estimar-me perquè soc amor.

Sembla simple i ho és.

Núria Martínez