Després d’haver transitat per un TCA durant bastants anys de la meva joventut, una es pregunta com serà ser mare, si serà fàcil gestionar tots els canvis per als que passa el nostre cos o si en algun moment hi haurà fantasmes del passat. L’embaràs i el postpart son unes etapes en que tan físicament com emocionalment hi ha una muntanya russa. El cos es prepara per a una nova etapa i una nova vida. 

Des de que vaig saber que estava embarassada vaig voler més que mai viure-ho d’una forma bonica i admirar els canvis que es produïen en el meu cos, no jutjar-los. L’etapa del postpart va ser sobretot per entendre que el cos s’ha de posar poc a poc al seu lloc, que lo més important es cuidar del bebè i d’una mateixa sense pressa ni exigències.

Gràcies a tota la teràpia que vaig fer en el moment del TCA i de continuar lluitant tots aquests anys per assegurar-me que quedava lluny de la meva vida, he pogut tenir un embaràs i un postpart molt feliç. No us negaré que estic passant més son que mai, però cap dia ni cap moment m’he preocupat pel meu cos.

A vegades quan estem en la lluita del TCA ens costa imaginar que hi haurà una vida on no ens importarà gens el nostre cos i que el valorarem d’una forma diferent. Però aquest moment arriba, i és increïble poder gaudir de la vida i de totes les seves etapes sense patiment. 

Carolina Vilella