LES NOSTRES OFICINES ROMANDRAN TANCADES TEMPORALMENT. OFERIM TOTS ELS NOSTRES SERVEIS TELEMÀTICAMENT.

Veritats i Mentides sobre els TCA

Veritats i Mentides sobre els TCA

Creences falses sobre els TCA

Tot i que actualment se sap més sobre els trastorns de la conducta alimentària que fa uns anys, encara existeixen algunes falses creences sobre aquestes malalties que és necessari eliminar per aconseguir una bona comprensió d’aquests.

1 – L’anorèxia i la bulímia són els únics TCA

FALS. A més de l’anorèxia i la bulímia, existeixen altres TCA com el trastorn per afartament, el trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCANE), el PICA, el trastorn per rumiació i el trastorn per evitació/restricció d’aliments. A més cada cop es parla més de nous diagnòstics, entre els que s’englobarien la ortorèxia (obsessió pel menjar saludable), la vigorèxia (obsessió per l’esport acompanyat d’una dieta estricta) i l’addicció al menjar (desig intens cap a un tipus concret d’aliments que desencadenen l’afartament), etc.

2 – L’anorèxia és el trastorn més freqüent

FALS. Tot i que el TCA més conegut sigui l’anorèxia, tal i com reflecteix la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, es diagnostiquen més casos de bulímia i trastorn de la conducta alimentària no especificat que anorèxia.

3 – Sempre que algú pateix un TCA, ha d’estar molt prim

FALS. En molts casos l’aparença física de la persona que pateix un TCA és dins d’uns barems de pes normal. La persona afectada no necessàriament ha d’estar en un infrapes pel fet de tenir un TCA. Creure erròniament que tothom que pateix un TCA està prim pot dificultar la detecció d’aquest. De fet, en la Bulímia o en el Trastorn per Afartament no se solen trobar casos per sota del pes mínim, sinó més aviat se situen en un pes normal o en sobrepès.

4 – Els TCA no es curen mai del tot

FALS. Tal i com reflecteix la Guia de Pràctica Clínica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària elaborada pel Ministeri de Salut i Consum, al voltant del 50-60% dels casos es recupera totalment, un 20-30% ho fa parcialment, i només un 10-20% cronifica la malaltia.

Tot i que en certs casos , algunes persones assenyalen la persistència en el temps de determinats símptomes, com la distorsió corporal, alteracions en la conducta alimentària o símptomes psiquiàtrics, la majoria de les persones refereixen milloria total sense limitacions per la seva forma de menjar ni pel seu cos. Inclús s’obté milloria i curacions en pacients després de molts anys de malaltia. El que és imprescindible per a la recuperació d’un TCA és la realització d’un tractament mèdic i psicològic especialitzat.

5 – Algú que pateix un TCA el té perquè “ho ha buscat”

FALS. Els TCA són trastorns mentals que ningú tria patir. Són trastorns que provoquen un intens patiment tant a la persona afectada com al seu entorn familiar. Sempre tenen un origen multi-causal (un factor sol mai no n’és la causa) en el que intervenen diversos factors de tipus individual, familiar i social, de manera que el resultat final és que hi ha persones més o menys vulnerables de patir un TCA, mai persones que decideixen patir-lo.

6 – Els TCA són cosa només de noies joves

FALS. Tot i que els TCA són més habituals en dones ( 9 de cada 10 casos són dones ), afecten a ambdós sexes. De fet, cada cop trobem més casos d’homes que pateixen un TCA. També es diagnostiquen en persones de totes les edats. L’adolescència és la etapa de major risc per patir un TCA, però cada cop ens trobem amb casos en els que s’inicia un TCA en una edat molt  primerenca, al voltant dels 8 o 9 anys.

7 – Els afartaments propis de la bulímia i el trastorn per afartament són un problema de força de voluntat

FALS. Quan parlem de bulímia i trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen per la incapacitat de la persona afectada per a controlar la ingesta d’aliments. De cap manera es tracta de manca de voluntat.

8 – L’ abús de laxants ajuda en la pèrdua de pes.

FALS. Els laxants són medicaments que produeixen un augment del ritme intestinal i un major número de deposicions. El seu abús provoca una pèrdua ràpida d’aigua i minerals, però no es perden els nutrients(la majoria s’hauran absorbit), pel que no té cap efecte en la pèrdua de pes. A més, el seu ús continuat pot provocar danys irreversibles en la regulació de l’intestí, amb alteració dels nervis encarregats del seu funcionament i estrenyiment. Quan se suspèn el consum de laxants, la persona probablement haurà d’augmentar el seu consum d’aliments en fibra, beure abundant aigua i realitzar activitat física per tal d’evitar l’estrenyiment.

9 – Un cop se superen els TCA no queden seqüeles

FALS. Els TCA poden deixar seqüeles de tipus:

  • Psicològic: aquells pacients que pateixen altres trastorns mentals al llarg del transcurs del TCA, com depressió, ansietat generalitzada o problemes d’addicció, poden tenir seqüeles psicològiques en funció del temps i la gravetat de la malaltia. Influiran els estudis, la feina, les relacions personals i la qualitat de vida.
  • Físic:

En l’anorèxia: a llarg termini, les seqüeles físiques més freqüents són: la pèrdua de quantitat òssia i l’augment de risc de fractures. Si el TCA es va iniciar a la pubertat, enmig de la fase de creixement, pot fer que l’alçada sigui inferior al seu desenvolupament normal. El desenvolupament de les característiques sexuals també es pot veure afectat.

En la bulímia: el contingut de l’esòfag és àcid. Al vomitar, l’àcid està més temps en contacte amb l’esòfag i amb les dents, les quals no estan preparades. La part interna de les dents superiors són les que tendeixen a deteriorar-se més, perden l’esmalt, s’agafen càries i es poden arribar a perdre peces. A més, els vòmits continuats poden contribuir al desenvolupament de la hèrnia de hiat (part de l’estómac passa al lloc de l’esòfag), i a la inflamació de l’esòfag. Això ocasiona cremor i malestar en l’estómac.

En el trastorn per afartament: a l’ingerir-se grans quantitats d’aliments, poden haver fraccions a l’esòfag que, si no es tracten a temps, poden ser mortals. A llarg termini, els afartaments continuats causen obesitat, hipertensió arterial i problemes amb el colesterol.