Després de la tempesta arriba la calma, diuen.

Potser és una simple frase, o potser té molta realitat oculta per a moltes persones. L’important és estar ben envoltat tant a la tempesta com a la calma.

Quan es pateix un TCA, vius en un món paral·lel a la realitat i aquesta realitat és més tempesta que calma i no trobes manera de poder compartir paraigües amb ningú per no mullar-te. Demanar ajuda és gairebé una opció impensable en aquests moments, però a poc a poc veus que sola no pots sortir d’aquest diluvi.

Després de sortir del diluvi i estar en calma, t’adones que és un duel, del qual pots aprendre a no rendir-te i dir ”JO PUC”, quan arribes a aquest límit t’adones que si no ets tu, hi haurà algú que et dirà ”TU POTS”.

No et quedis sol/a. Diré una frase molt típica però real:, no és tot or el que llueix. Les xarxes socials han mitificat la realitat de les persones i sembla que tot és un conte de fades, però totes les persones passem tempestes, sigui per un motiu o un altre. Per això, no tinguis por de necessitar aquesta ajuda i de necessitar que algú t’escolti i estigui al teu costat, perquè tots tenim aquests processos, i tots necessitem aquest ”TU POTS”, sigui pel xàfec que sigui.

Victòria.