La vida és un camí on cal cercar sempre aquelles coses que ens fan bé; aquestes coses que sumen. I aquesta filosofia de vida es torna tot un repte quan passes per una experiència tan dura com és viure un TCA a la família.

Tot el que envolta el tractament i la recuperació del trastorn alimentari comporta molt de patiment. Per a la persona afectada i el seu entorn. Per a la família significa fer front a una sèrie de situacions, de circumstàncies en què cal mantenir la serenitat i la calma.

I per mantenir aquesta serenitat, aquesta fortalesa cal envoltar-te de persones que ho facin bé, de persones que sumin, que t’ajudin de debò.

En els primers moments de la malaltia et pots plantejar amb qui compartir-ho. Informar la família més propera, els amics més íntims… en definitiva a aquelles persones que creus que et podran donar suport, que sumaran a la teva vida en aquell moment tan difícil.

És importantíssim fer aquesta reflexió quan sabem que la malaltia de la filla o fill serà llarga i necessitaràs renovar les energies diàriament.

És convenient tenir al costat persones que com diria Mariam Rojas, són “persones vitamina”.

Així qualifica Rojas les persones que ens donen suport, les que ens inspiren, les que ens animen, les que ens transmeten confiança, totes les que treuen el millor de nosaltres mateixos.

Les persones de vitamina obren les portes d’una substància que ens fa sentir bé: l’oxitocina o l’hormona de l’amor.

On podem trobar oxitocina:

-En aquella abraçada intensa que ens dibuixa un somriure des del primer segon.

-En aquesta frase d’ànim que algú ens diu tot just quan ens sentim aïllats de tot i tots.

Doncs això. Quedat dit!!!

Bàrbara.