Després d’anys durs, en els quals mai vaig esperar arribar al punt on vaig arribar, on el problema va desaparèixer, on vaig tornar a la meva essència, a ser jo, a creure en mi, a deixar la por enrere i les pressions al costat d’aquelles pors, on les ganes de gaudir i de voler recuperar el temps que “vaig perdre” van tornar, on la meva prioritat era jo i el meu cercle, aquell que em va treure del pou sense fons d’on vaig creure que era impossible sortir.

Vaig descobrir que jo sola podia amb tot, però que sempre ve bé un “si caus, jo t’ajudo a aixecar-te”.

I anys després vaig descobrir que tot passa per alguna cosa i que cada dia que passa estàs més prop de la teva millor versió. Que si tu estàs aquí llegint això i has arribat aquí és perquè tu també pots amb tot allò que et proposis. Que si jo vaig poder, tu també. Recorda, que si necessites una mà, demana-la, no tothom pot veure el mateix que veiem les persones que ho hem sofert, però no és la seva culpa, no cal culpar a les persones per no entendre alguna cosa que no han viscut, a l’inrevés, si aquestes persones segueixen aquí després de tot el que pot comportar, dona’ls les gràcies en tot moment.

Que si no és el teu millor moment, digues-ho.
Si necessites espai, digues-ho.
Si no vols fer alguna cosa en un moment, digues-ho.
Digues-ho, no et quedis en silenci, perquè tot el que ens guardem es crema dins de nosaltres.

Potser va ser dur, és dur o serà dur, però t’asseguro que tot passa, i que avui dia soc imparable, igual que ho seràs tu. I que tot allò que va fer mal, sanarà i diràs “ho vaig fer per mi, i cada dia soc més fort, soc la meva millor versió”.

Victoria.