A mi, que he mirat a la cara les meves tristeses i m’he assegut a riure’m amb elles;

a mi, que he caigut cent vegades i m’he llevat dues-centes;

a mi, que amb pur amor i paciència he tancat ferides obertes;

a mi, que he tingut el coratge d’aixecar-me de les cendres cada vegada amb més forces;

a mi, que he estat capaç de florir enmig de qualsevol tempesta,

no em diguis que no puc, perquè no tens idea del meu foc intern i no has portat per mi, el meu procés

Avui et miro des de l’altra banda del carrer… i torno a recordar-te: NO EM DIGUIS QUE NO PUC

I tinc clar que… LA LLUNA T’ENSENYA QUE NO FA FALTA ESTAR SENCERA PER BRILLAR!

Katia Benko