Hi ha tempestes que semblen no acabar mai. Dies en què costa respirar, confiar o imaginar que algun dia tornarà a sortir el sol.

Però fins i tot després de la nit més fosca, sempre torna a sortir el sol.

Sortir a la superfície no significa oblidar allò viscut, sinó aprendre que ets molt més fort del que el dolor et va fer creure. Cada petit pas, cada decisió de continuar endavant, és una victòria que mereix ser celebrada.

Perquè guarir no és tornar a ser qui eres abans de la tempesta. És descobrir una versió de tu més valenta, més conscient i capaç de trobar llum fins i tot on abans només veies foscor.

Si avui estàs lluitant, no et rendeixis. Les tempestes passen. I quan ho fan, el cel sempre torna a obrir-se.

Victòria  Puertas