Per fi s’acosta l’estiu, i amb això els dies més llargs, els capvespres bonics, els gelats, anar a la platja els caps de setmana, la sorra a la tovallola, i les rialles.

Aquest any per primera vegada m’he sorprès a mi mateixa adonant-me que en cap moment no m’he plantejat res relacionat amb l’operació biquini. I això em fa molt feliç. Tot i que vaig superar el TCA fa uns quants anys, sempre uns mesos abans de l’estiu m’envaïa aquest sentiment de “cal estar bé per a l’estiu”.

Realment és fàcil que ens qüestionem certes coses…, veiem propaganda sobre el cos a tot arreu, i un se sent gairebé obligat a plantejar-se objectius relacionats amb el pes i el cos per estar bé per a l’estiu. Com si per gaudir totes aquestes coses que la vida ens brinda necessitéssim alguna cosa més que nosaltres mateixos. Perquè des de fora, de vegades ens volen fer pensar que no som suficient tal com som. I és molt fàcil caure en aquest parany i qüestionar-se si no ens aniria bé una mica de dieta pre-estiu o un exercici extra o una crema màgica… Però us asseguro que no. Mai he estat més feliç que quan simplement m’he oblidat de totes aquestes ximpleries i he anat a la platja a riure ia menjar gelats.

Per això, animo a tots els qui llegiu que gaudiu, que us asseieu a la sorra oa l’herba a gaudir d’un d’aquells bonics capvespres que ens brinda el bon temps i a agrair per tenir el privilegi de simplement estar-hi. Sense exigències, sense judicis, simplement estant.

Carolina.